Fake news i desinformació: com mesurar-ne el pes real a l’opinió pública

Cada setmana circula algun rumor fals sobre una administració, una política pública o una candidatura. La reacció habitual és respondre ràpid. De vegades és el correcte. D’altres, respondre a una cosa que gairebé no es va moure li dona la visibilitat que no tenia.

La diferència és a mesurar. No si hi ha fake news, que gairebé sempre n’hi ha, sinó quant pesen a l’opinió pública.

Desinformació, rumor fals i opinió no són el mateix

Convé separar tres coses:

• Desinformació: contingut fals o enganyós que circula, amb intenció o sense.
• Rumor fals o fake news: una peça concreta de desinformació, normalment amb un format reconeixible. Un vídeo tret de context, una captura manipulada, una xifra inventada.
• Opinió: una valoració, encara que sigui dura o incòmoda. No és desinformació.

Barrejar-les porta a errors en les dues direccions: tractar crítiques legítimes com a rumors falsos, o deixar passar un rumor fals perquè sembla una opinió més. Per això, en un estudi d’opinió pública, el criteri de què compta com a desinformació s’acorda abans de començar.

Cinc preguntes per mesurar-ne el pes

1. Quant ha circulat? El volum és el punt de partida, no la conclusió.
2. On ha circulat? No és el mateix un grup tancat de comptes afins que una conversa general. Ja vam escriure sobre per què detectar bots no demostra que influïssin.
3. Ha sortit de la seva bombolla? El moment clau és quan un rumor fals arriba a gent que no el buscava.
4. Ha canviat la conversa? Si després del rumor apareixen temes nous, paraules noves o un to diferent als comentaris, ha tingut efecte. Si no, ha estat soroll.
5. Quin format l’ha portat? Cada vegada més, la desinformació viatja en vídeo. Un vídeo curt amb una emoció clara circula d’una altra manera que un text. Hi ha estudis que apunten que el que és fals es mou més ràpid que el que és cert en algunes xarxes.

Què fer amb la resposta

• Si el rumor no ha sortit de la seva bombolla, respondre’l pot amplificar-lo. Moltes vegades n’hi ha prou de seguir-lo.
• Si ha canviat la conversa, cal una resposta, i la mateixa conversa indica en quin format i amb quin to.
• Si forma part d’una narrativa més llarga, el que és útil no és desmentir peça a peça, sinó entendre el relat que les uneix.

Administracions i partits polítics

Per a una administració, la desinformació afecta la confiança en un servei o en una política. Per a un partit polític, sobretot en campanya electoral, afecta com es percep una candidatura o una proposta. El mètode és el mateix: dades públiques, un criteri acordat i una lectura documentada amb les seves peces i els seus límits.

A Trendia no dictaminem què és veritat. Identifiquem les peces que desplacen el relat, documentem com circulen i mesurem si han mogut l’opinió pública. Aquí expliquem com ho fem per a administracions, institucions i partits polítics.