24 de setembre del 2026
Bots i comptes coordinats a les xarxes socials: detectar-los no demostra que influïssin
Un estudi proposa mesurar quanta difusió es deu de debò als comptes coordinats. A les eleccions britàniques del 2019, molt poca. En altres campanyes, tanta com la dels comptes més centrals.
Cada vegada que una polèmica creix a les xarxes socials apareix la mateixa explicació: «eren bots». De vegades és veritat que hi havia comptes coordinats. Però que hi fossin no vol dir que fossin ells els que van moure la conversa. Un estudi publicat com a preprint el 21 de setembre per Niccolò Di Marco, Matteo Cinelli, Shinichi Nakano i Andrea Frosini se centra en aquest segon pas: mesurar la influència després de la detecció.
Què proposen
Dos mètodes complementaris. El primer reconstrueix les cascades de difusió (qui comparteix a partir de qui) i calcula quanta influència van tenir els comptes coordinats respecte al màxim que en teoria podien assolir. El segon treballa sobre la xarxa de reposts i compara els comptes coordinats amb els comptes més ben situats d'aquesta xarxa.
Què hi troben
- Eleccions generals britàniques del 2019: els comptes coordinats van aconseguir només una petita part de la influència que en teoria podien assolir.
- Operacions d'informació vinculades a estats, en diversos països: grans diferències entre campanyes. En unes quantes, els comptes coordinats ocupaven posicions avantatjoses a la xarxa i la seva influència va ser comparable, o fins i tot superior, a la dels comptes més centrals.
Els dos mètodes coincideixen, cosa que indica que el resultat depèn de l'estructura de cada xarxa i no de la manera de mesurar.
Per què és important
Perquè respondre a «hi havia bots?» gairebé mai tanca el cas. Per a una administració, una institució o un partit, reaccionar a una campanya que no va moure res li pot donar la visibilitat que no tenia. I no reaccionar a una que sí que va pesar és l'error contrari.
Com ho llegim a Trendia
En una anàlisi de l'opinió pública a les xarxes socials convé separar quatre preguntes que se solen barrejar:
- Hi va haver coordinació?
- On eren aquests comptes dins de la conversa, al centre o a la perifèria?
- El contingut hauria circulat igual sense ells?
- Quanta difusió se'ls pot atribuir?
La tercera és la que més s'oblida, i obliga a mirar el contingut a més dels comptes: què s'hi deia, en quin format i amb quina emoció. Una narrativa que ja connectava amb la gent no necessita gaire ajuda per créixer.
L'estudi no ofereix una xifra universal. La seva aportació és una manera més exigent de plantejar la pregunta.
Si treballes en una administració, una institució o un partit, aquí expliquem com analitzem l'opinió pública a les xarxes socials.
Font: Optimal and heuristic strategies for evaluating the influence of coordinated behavior in information cascades and retweet networks, arXiv, 21 de setembre de 2026.