Per què la desinformació es propaga més ràpid a X: l'algorisme suma tot l'engagement en una sola nota

Que la desinformació a les xarxes socials viatja més ràpid que la informació contrastada se sap des de fa anys. Faltava el perquè mecànic. Un estudi de Pan Li i Shuang Gao, publicat com a preprint el 24 de setembre, el busca dins del mateix algorisme de recomanació de X, que analitzen component a component.

El mecanisme: tot l'engagement va al mateix compte

L'algorisme prediu què farà cada usuari amb una publicació (fer-hi m'agrada, compartir-la, respondre-hi o citar-la) i combina aquestes prediccions en una única puntuació, una suma ponderada. Els autors en diuen fungibilitat de l'engagement: per a la puntuació, una reacció es pot canviar per una altra.

La conseqüència és que una publicació es pot amplificar a còpia de reaccions instantànies encara que gairebé ningú s'aturi a respondre-hi. I la desinformació atrau sobretot aquest tipus de reacció.

Què van provar

Amb dades de X sobre les eleccions nord-americanes del 2024 van comprovar que retocar el pes de cada mètrica no canvia gairebé res. El que sí que funciona, segons l'estudi, és posar una condició prèvia: que el contingut no s'amplifiqui fins que el sistema prevegi un mínim d'interacció reflexiva. En 46 proves de robustesa, aquesta barrera va reduir l'exposició a contingut de baixa credibilitat sense restar exposició ni interacció al contingut convencional.

Per què és important fora de X

Perquè gairebé tothom mesura l'engagement com ho fa aquest algorisme: sumant-lo. I dues publicacions amb la mateixa xifra total poden ser coses molt diferents. Una ha provocat mil m'agrada de passada. L'altra, dues-centes respostes de gent que s'ha aturat a escriure.

Com ho llegim a Trendia

Quan analitzem una tendència mirem quin tipus de resposta genera, no només quanta. Ajuda separar tres coses:

• Reacció ràpida: m'agrada, visualització, compartir sense comentar.
• Resposta pensada: comentari amb argument, citació, vídeo de resposta.
• Amplificació: quanta exposició nova arriba després.

Per això els comentaris formen part de l'anàlisi i no en són un annex. Al projecte amb la UOC sobre salut mental a TikTok, el corpus incloïa més de 2.200 vídeos i més de 67.000 comentaris.

Una cautela: l'estudi parla de X i d'un context electoral concret. Els algorismes de TikTok i Instagram no són públics, de manera que no es pot donar per fet que funcionin igual. El que sí que es pot traslladar és la pregunta: aquest pic d'engagement és interès o és reflex?

Pots veure com treballem un projecte real.

Font: Why Does Misinformation Propagate Faster? An Algorithmic Perspective on X, arXiv, 24 de setembre de 2026.