Torna al blog
Blog/Com fer un estudi de mercat amb xarxes socials
3 min de lectura

29 de setembre del 2026

Com fer un estudi de mercat amb xarxes socials

El que la gent publica i comenta sobre una categoria és una font d’estudi de mercat que no depèn d’una enquesta. Així es planteja, pas a pas, i aquests en són els límits.

Un estudi de mercat clàssic pregunta: enquestes, entrevistes, grups de discussió. Un estudi de mercat a les xarxes socials observa. Recull el que la gent publica i comenta sobre una categoria quan ningú no li està preguntant res.

Totes dues coses són útils i no se substitueixen. L’enquesta et dona una mostra representativa i respostes a preguntes tancades. Les xarxes socials et donen el llenguatge real de la gent, els temes que no se t’havia acudit preguntar i els canvis tan bon punt comencen.

Pas 1. Una pregunta de negoci

«Què es diu de la meva categoria» és massa ampli. Funciona millor una cosa concreta:

  • Què frena la gent a provar aquest tipus de producte?
  • Què esperen d’una marca del meu sector que avui no troben?
  • Quines tendències de mercat guanyen pes a la meva categoria aquest any?

La pregunta ho decideix tot: quines xarxes, quin període i quin contingut hi entra.

Pas 2. On i quan mirar

Cada xarxa té el seu públic i la seva manera de parlar. TikTok i Instagram concentren avui bona part de la conversa sobre consum, sobretot entre el públic jove. El període importa tant com la xarxa. Una finestra massa curta confon un pic amb una tendència, i una de massa llarga barreja moments diferents.

Pas 3. Quin contingut hi entra

Defineix el corpus: quins comptes, hashtags, temes o cerques. Inclou contingut de marques, de creadors i d’usuaris, perquè cadascun n’explica una part. I apunta el que queda fora. Un estudi honest diu què no ha mirat.

Pas 4. Un criteri de classificació

Abans d’analitzar, acorda com classificaràs el que trobis: temes, motivacions, frens, emocions, formats. És el que converteix milers de vídeos i comentaris en una cosa comparable. Si es fa servir IA, aquest criteri és el que cal ensenyar-li, i una part de la mostra s’ha de revisar a mà.

Pas 5. De la dada al consumer insight

Una dada és «el 30 % dels comentaris esmenta el preu». Un consumer insight explica què hi ha al darrere: potser no és el preu, sinó que ningú explica per què costa el que costa. Per arribar-hi cal llegir les peces, no només comptar-les. En vídeo, a més, convé mirar quin format i quina emoció acompanyen cada tema.

Pas 6. Una conclusió que serveixi per decidir

L’estudi acaba quan algú pot prendre una decisió amb ell: què comunicar, què llançar, què deixar de fer. Acompanya’l d’exemples reals i dels límits de les dades.

El que un estudi així no pot dir

  • No és representatiu de tota la població. Parla de qui publica i comenta, no de qui només mira.
  • No mesura intenció de compra. Mesura conversa. De vegades van juntes i de vegades no.
  • Depèn de l’accés a les dades. Només es pot analitzar el que és públic i el que cada plataforma permet consultar.

Per això funciona millor com a complement que com a substitut de la investigació de mercats tradicional.

Com ho fem a Trendia

Analitzem els vídeos de TikTok i Instagram per dins, amb models propis validats per persones i accés oficial a Meta i TikTok, i lliurem la lectura amb les seves dades i els seus límits. Pots veure com treballem l’estudi de mercat i els consumer insights per a marques, o un projecte real de principi a fi.