Com analitzar la teva competència a Instagram: mètode, mètriques i límits

L'anàlisi de la competència a Instagram sol acabar en una carpeta de captures de pantalla que ningú torna a obrir. No perquè estigui mal feta, sinó perquè hi falta l'últim pas: convertir el que s'ha observat en una decisió. Aquest és el mètode que fem servir.

Pas 1: defineix la categoria, no el sector

L'error més habitual és triar els competidors de negoci. Pel que fa al contingut, la teva competència són els comptes que competeixen per la mateixa atenció, que no sempre és el mateix.

Si vens sabatilles tècniques, el teu competidor de contingut pot ser un creador de trail running amb 40.000 seguidors, no l'altra marca de sabatilles. Un bon conjunt són entre 5 i 12 comptes: amb menys no surt cap patró, amb més es fa impossible de gestionar.

Pas 2: normalitza abans de comparar

Comparar un compte de 500.000 seguidors amb un de 8.000 en xifres absolutes no diu res. Cada compte s'ha de mesurar contra el seu propi històric: quina publicació trenca la seva mitjana, no quina té més likes en termes absoluts.

Aquest canvi de marc és el que converteix una taula de dades en una lectura. El que és interessant no és que el compte gran tingui més abast: és que una de les seves peces hagi fet el triple del que fa normalment, perquè aquí hi ha alguna cosa a aprendre.

Pas 3: mesura el que és públic de debò

El que pots comparar amb dades reals:

• Freqüència i ritme — quant publica cada compte i si ho manté o va a ratxes.
• Mix de formats — Reels, carrusels, imatge única, i com n'ha canviat la proporció.
• Temàtiques — de què parla el sector i quins territoris estan ocupats.
• Engagement visible — likes i comentaris, sempre relativitzats al mateix compte.
• Publicacions destacades — les peces que trenquen la mitjana, i què tenen en comú.
• Evolució — com ha canviat l'estratègia en els últims sis mesos.

I el que no pots saber d'un compte aliè, per molt que alguna eina t'ho mostri: abast, impressions, desats, compartits i watch time. Instagram no exposa aquestes dades de tercers. Si t'apareixen, són estimacions, i convé saber-ho abans de construir-hi una estratègia a sobre.

Dir això en veu alta davant d'un client dona més credibilitat que ensenyar una xifra inventada.

Pas 4: busca el patró, no la peça

Aquí se separa l'anàlisi útil de l'inventari. Un cop tens les peces que trenquen la mitjana de cada compte, la pregunta és què tenen en comú.

• Obren amb una pregunta, amb una afirmació forta o amb una dada?
• Quant duren els vídeos que funcionen en comparació amb els que no?
• Hi apareix una persona a càmera o no?
• En quin moment apareix la marca?

Aquest últim punt té més pes del que sembla: la retenció canvia notablement segons quan entra l'element de marca. És exactament el tipus de patró que només apareix quan analitzes els primers segons de manera sistemàtica en lloc de mirar els vídeos d'un en un.

Pas 5: converteix el patró en un gap

El lliurable no és "això fa la competència". És "això és el que farem nosaltres". Tres preguntes tanquen l'anàlisi:

1. Quin territori està saturat? Si els dotze comptes fan el mateix, aquest espai ja no diferencia.
2. Quin territori està lliure i encaixa amb nosaltres? Un buit que no t'escau no és una oportunitat.
3. Quin format rendeix a la categoria i no fem servir?

Amb aquestes tres respostes tens una decisió de contingut que pots defensar en una reunió sense recórrer al "em sembla que".

Cada quant cal repetir-ho

Un benchmark complet cada trimestre i una revisió lleugera cada mes sol ser l'equilibri correcte. Més sovint, confons soroll amb senyal; menys, i fas tard als canvis de format, que a Instagram es mouen de pressa.

Si fer-ho a mà cada trimestre et costa més del que t'aporta, aquesta és justament la feina que Trendia automatitza: pots analitzar tota la teva categoria amb set dies de prova gratuïta.